ROBAFAVES
En Robafaves de Mataró és un gegant de rostre ferreny, alt i gros, amb una indumentària de guerrer medieval (casc, capa, cota de malla, espasa...), que s’inspira en la figura i el caràcter del rei Jaume I el Conqueridor. En el pit llueix tres o quatre medalles, segons l’ocasió, i a la mà esquerra du un pergamí (en el qual s’explica la llegenda del seu nom), mentre que, amb la dreta, s’agafa la capa. En Robafaves és el cap de la família Robafaves i un dels gegants de Mataró més estimats.
La construcció de l'actual Robafaves va ser encarregada a Josep Maria Diamant i Montañés l'any 1964, qui va crear nous volums amb polièster per reduir el pes i millorar la resistència.
L'any 1984 l'Ajuntament de Mataró aprova una nova reglamentació, i consignen els Gegants com a part del patrimoni públic de la ciutat i de la seva representació institucional, és per això que es duu a terme un important procés d'innovacions en l'aspecte de les figures. En Robafaves passa pel taller del solsoní Manel Casserres que manté les estructures metàl·liques però fa una remodelació completa del aspecte tornant a utilitzar el cartró pel cap i les mans, sense deixar del tot la fibra de vidre. També es fa un nou vestuari recordant l'estil dels anys 50 de la mà de Llorenç Illa tot i que l'any 1992 el mateix Manuel Casserres renova el vestuari de nou.
L'any 2014 l'Ajuntament de Mataró renova el vestuari d'en Robafaves de la mà de Manuel Casserres, que opta per una línia de vestuari continuista, sense grans canvis.
En Robafaves balla al so de flabiolaires en les cercaviles i les dormides. A la Dormida, en Robafaves balla amb la Geganta "La Masurca" repertori del flabiolaire Quirze Perich. Després, balla conjuntament amb la Geganta, Toneta i Maneló "El Ball de Quatre" de Carles Arabia. Tots aquests balls son coreografia de Montserrat Calsapeu.
Actes que hi participa: En Robafaves participa a la majoria dels actes de Les Santes de Mataró, Festa Major de Mataró; La Crida, el Desvetllament Bellugós, l’Anada a Ofici, La Passada, Anada a la Residència Sant Josep, el No n’hi ha prou i l’Anem a tancar y también sale para la Diada de Sant Jordi.
La llegenda d’en Robafaves de Mataró
Una vegada, els gegants de Mataró van anar a ballar a Argentona i quan, un cop acabada la festa, tornaven cap a casa, els portadors es van enamorar d’unes faves precioses que verdejaven en un camp proper a la carretera. Com que no van poder resistir la temptació, van abandonar les figures al mig del camí i es van llençar al camp per robar una bona quantitat de faves, que van amagar sota la faldilla del gegant. Es van conxorxar amb el flabiolaire i li van dir que anirien a mitges, però que no els descobrís. A l’entrada de Mataró, un estol de mainada va rodejar la gegantesca parella i, amb molta insistència, els va demanar que ballessin. Els geganters s’hi van resistir, perquè, amb la sobrecàrrega que portaven, no els venia bé de ballar. Una autoritat que s’esqueia per allà a prop els va fer ballar i, mentre ballaven, amb les sotragades, les faves van caure per terra. L’admiració i la broma foren grans i, des d’aleshores, al pobre gegant, que no tenia culpa de res, li va quedar el mal nom de Robafaves.
