Nom de la foto exposada a la floristeria Frèsia de Mataró:

La Geganta

Descripció de la foto:

LA GEGANTA és el seu nom propi. No se li coneix cap altre, i és així perquè ella, per si sola, és la geganta entre totes les gegantes.

D’aspecte tranquil i dolç, amb un vestit bonic però gens ostentós, una corona preciosa, unes arracades elegants, un anell a la mà dreta i un delicat mocador a l’esquerra. L’escut de Catalunya i el de la nostra ciutat subjecten la capa pels extrems superiors, units per una fina cadena ornamental. Tot plegat ens fa pensar en una gran geganta.

Una geganta que també té el seu moment propi durant Les Santes: el migdia del dia 28. A la sortida de la Residència i en el camí de tornada a l’Ajuntament, esdevé gairebé l’única protagonista de la cercavila. Balla i balla sense parar, i és la darrera a entrar a dormir. Fa els darrers balls i tothom li crida: «No n’hi ha prou!»

Però, qui sap si, amb el temps, aquest únic moment de protagonisme esdevindrà una anècdota del passat i donarà pas a un acte d’equitat i igualtat.

Visca la Geganta!

Qui és Montse Batet?

Mataronina i «Santera» de soca-rel, aquesta sóc jo, la Montse.

Va ser l’any 1982 quan vaig deixar de veure la Festa Major de Mataró com una cosa bastant avorrida i vaig començar a adonar-me que començàvem a tenir molt més que la processó dels Gegants, els Balls de Festa Major i els Focs Artificials de la platja.

Vaig redescobrir la Família Robafaves: els Gegants, els Nans i Capgrossos i totes les figures que conformen les nostres comparses i el seguici festiu. Amb els anys he anat veient com prenien vida molts dels actes que, en la majoria de casos, s’han quedat i han passat a formar part genuïna de la nostra Festa Major.

Actes com el Desvetllament i tota la Nit Boja, Les Matinades, l’Anada i, sobretot, la Tornada de la Residència, la Postal de Gegants, els Requisits de Festa Major, el No n’hi ha prou, i molts altres que encara avui coexisteixen. N’hi ha que, amb el temps, han estat substituïts, com l’Anem a Tancar del darrer dia —que abans anava de l’Ajuntament a Can Marfà—, pel nou recorregut fins a la Llar Cabanellas, on les figures feien la seva darrera visita als avis. Després, de manera totalment espontània, tot plegat acabava amb l’acomiadament i el tancament de les figures a l’Escorxador.

També hi ha novetats molt encertades com la Tarda Guillada (el Desvetllament Bellugós per als més petits, amb correfoc infantil i ruixadeta), pensada perquè no hi hagi excusa per no portar els mataronins més menuts a viure la seva pròpia Nit Boja.

I res, amb el pas dels anys, de viure intensament la Festa al carrer i aprofitant la facilitat que tenim avui per fer fotografies, n’he anat fent moltes: de les figures, dels actes i concerts, de les autoritats i dels convidats, de nosaltres —els que omplim els carrers cada dia de Festa Major— i de tants i tants voluntaris que, de manera totalment altruista, fan possible que puguem gaudir d’aquest immens patrimoni festiu i cultural que és la nostra Festa Major.

La de Les Santes, la de Mataró, la nostra