Els Gegants de Mataró són una de les tradicions més antigues i estimades de la ciutat. Documentats des de finals del segle XVII, aquests gegants han esdevingut un símbol cultural i festiu, protagonitzant les celebracions de la Festa Major de Mataró, Les Santes.

La família Robafaves lidera el seguici institucional de Mataró. Els acompanyen 18 nans, l'Àliga, les Diablesses i tot el bestiari de foc. Junts formen el conjunt de cultura popular més estimat de la capital del Maresme.

La família Robafaves

En Robafaves, la Geganta, la Toneta i en Maneló formen la família gegantona institucional de Mataró. Ballen al so del flabiol i tamborí, instruments amb segles d'història a la cultura popular catalana. Surten pocs cops durant l'any — només en festes molt assenyalades — però per Les Santes esdevenen els protagonistes absoluts: surten al carrer a totes hores, en llargues cercaviles, ballant i essent admirats per mataronins i visitants de tot Catalunya.

Són l'element més destacat de les comparses institucionals de Mataró i un dels tres elements que la Generalitat va declarar Patrimoni Festiu d'Interès Nacional l'any 2010, juntament amb la Missa de les Santes i la Dormida.

L'origen del nom Robafaves

Una vegada, el poble d'Argentona va convidar els Gegants de Mataró perquè hi anessin a ballar. Quan es va acabar la festa i de camí de tornada cap a Mataró, els portadors van veure al costat de la carretera unes faves molt grosses i boniques. Eren tan temptadores que van plantar els gegants al mig de la carretera i, després d'assegurar-se que no els veia ningú, van començar a agafar tantes faves com van poder.

No tenien prou espai a les butxaques, i va ser llavors que un d'ells va tenir una idea: amagar-les sota la capa del gegant. Dit i fet, van reprendre tots contents el camí cap a Mataró.

Quan estaven a punt d'arribar a l'Ajuntament, la mainada els va envoltar i els va demanar que ballessin. Els portadors s'hi resistien, però una autoritat els va obligar. El gegant va començar a fer voltes i voltes i, amb tant de moviment, li van começar a caure les faves per terra. La gent que l'envoltava va començar a cridar: «Ha robat faves! Ha robat faves!»

Des d'aquell dia, el pobre gegant rep el nom de Robafaves, tot i que ell no hi tenia cap culpa. El nom apareix documentat oficialment per primera vegada l'any 1888.

Els 18 Nans de Mataró

Els Nans acompanyen la família Robafaves des de l'any 1864, quan apareixen per primera vegada al programa oficial de la Festa Major. Avui en són divuit, portats per infants, i precedeixen sempre els Gegants en les cercaviles. Són molt propers als petits, amb corredisses i balls que fan les delícies dels més menuts.

Els 18 nans de Mataró són: el Bufó, el Pagès, la Bruixa, el Macer seriós, el Macer rialler, el Follet, l'Arlequí, el Xinès, la Mulata, el Comte, el Moro, en Carrau, la Vella Blava, la Vella Verda, en Patufet, en Jonàs, en Mataties i en Biada.

El bestiari de Mataró

El seguici institucional inclou les figures de foc icòniques de la ciutat. L'ordre oficial a les cercaviles és: la Momeroteta, la Momerota, el Dragalió, el Drac, els Nans, els Gegants Robafaves i l'Àliga.

• L'Àliga: la figura més solemne de totes. L'única que surt des de dins de l'Ajuntament a la Crida, sense fer cap recorregut. Present als actes més institucionals.
• El Drac: inspirat en el drac del casc d'en Robafaves. Presentat el 20 d'abril de 1991, escup foc i balla al ritme dels tabals.
• El Dragalió: fill del Drac de Mataró i la Víbria de Poblenou. Protagonista de la Tarda Guillada amb la Momeroteta.
• La Momerota i la Momeroteta: mare i filla. La Momerota és la creadora originària de l'Escapada a Negra Nit: quan en Robafaves es deixa la porta del Consistori oberta, la Momerota s'escapa a negra nit per empaitar els mataronins.

Les Diablesses de Mataró

Les Diablesses de Mataró són la primera colla de foc totalment femenina de Catalunya, creada l'any 1985. No són una figura del bestiari sinó una colla formada per persones: trenta-vuit membres amb carretilles i titans, acompanyats per una vintena de músics. Són les amfitriones de l'Escapada a Negra Nit, el gran correfoc de Les Santes, i un dels elements més estimats i recognoscibles de la Festa Major de Mataró.

Història dels Gegants de Mataró

Els Gegants de Mataró són dels anomenats gegants històrics, documentats des de finals del segle XVII quan eren propietat de la Confraria de la Minerva. L'any 1848 és clau: s'inaugura la primera línia de ferrocarril de la península i s'estrena la Missa de Glòria de Mossèn Blanch. Cinc anys després es restableixen les figures i s'incorpora la Toneta, l'única gegantona a la Catalunya de l'època.

L'any 1930 els gegants prenen l'aspecte amb què els coneixem avui: en Robafaves té l'aparença de Jaume I, i la Geganta i la Toneta vesteixen en consonància. L'any 1950 es casa la Toneta amb en Maneló, fill dels gegants de Terrassa, recuperant la figura del gegantó. Amb la recuperació democràtica a partir de 1979, un grup de joves del Foment Mataroní impulsa la renovació de la festa amb el lema "Les Santes, fem-ne Festa Major".

Quan surten els Gegants de Mataró

La família Robafaves surt principalment durant Les Santes (25-29 de juliol) i per Sant Jordi (23 d'abril). Durant Les Santes participen a quasi tots els actes del seguici: la Crida, el Desvetllament Bellugós, la Convidada, l'Anada a Ofici, la Desfilada, la Passada, l'Anada a la Residència, la Postal de Gegants, el No n'hi ha prou i l'Anem a Tancar.
 

Preguntes freqüents sobre els Gegants de Mataró

Per què es diu Robafaves?

Segons diu la llegenda, és el malnom que va rebre el gegant quan els seus portadors van robar faves d'un camp proper a Argentona i les van amagar sota la seva capa. Quan van arribar davant de l'Ajuntament i els nens van demanar que ballessin, amb els sotracs del ball les faves van começar a caure per terra. El nom apareix documentat per primera vegada el 1888.

Quants nans té la família Robafaves?

Divuit nans capgrossos, portats per infants. Acompanyen la família Robafaves des de l'any 1864.

Quan surten els Gegants de Mataró?

Principalment per Les Santes (25-29 de juliol) i per Sant Jordi (23 d'abril). Durant Les Santes surten a quasi tots els actes del seguici institucional.

Quina és la figura més solemne del seguici?

L'Àliga. És l'única figura que surt des de dins de l'Ajuntament a la Crida i és present als actes més institucionals de la festa.

On comprar productes dels Gegants de Mataró?

A Robafaves, al carrer Montserrat 7 de Mataró, i a la nostra botiga online. Productes únics disponibles tot l'any.